Lost. The End

A pesar de com ha anat tot, l'episodi final de Lost no m'ha desagradat tant, exceptuant els últims minuts que ho han convertit tot en quelcom religiòs. Eliminant això, el capítol no està tan malament, és un bon capítol o ho seria si tanquès una temporada, el problema es que és el final de Lost, l'última ocasió, i no ens han contestat res. Això ja es veia a venir de la manera que anava la sisena temporada, però potser no fins a aquests extrems. El capítol ens deixa una sensació de desengany, d'haver anat creant misteris sense pensar què serien, d'haver donat una importància a unes coses que ara són igual, però que han estat presents durant totes les temporades i sense les quals la sèrie no hauria estat el mateix, o directament, no hauria pogut ser. Quin sentit té ara portar una samarreta o unes xapes amb els números de Lost si aquests no volen dir res?

La veritat es que jo ja no esperava res del final i per això per una part m'ha sorprès positivament que, sense oblidar l'esmentat anteriorment, en quan als personatges el capítol ha recuperat una mica l'essència del que era abans. Hi han hagut moments emotius i de retrobament, i fins i tot alguns dels personatges que havien perdut una mica el nord o la seva manera de ser s'han recuperat una mica per acabar la sèrie. L'últim capítol ha aconseguit que tornès a patir pel futur i la sort d'aquests personatges que ens han acompanyat durant tant temps, una cosa que havia perdut durant la sisena temporada, en la què la mort d'alguns personatges, per més que m'estimava, ja no em deia res, potser per la incongruència de tot plegat o pel fet que a l'escena següent potser els tornaria a veure corrent per allà. I aquesta indiferència no la mereixien.

Però és el final, i preguntes importantíssimes han estat oblidades:

- Què són els números?
- Què és l'illa?
- De què se l'ha de protegir?
- Qui i quan va construir l'estàtua dels 4 dits?
- D'on surten la resta de referències egípcies?
- Quin era el potencial d'en Walt?
- Per què s'havia de prèmer el botó cada 108 minuts?
- Per què les dones no poden tenir fills a l'illa, i per què abans si es podia?
- Com és que la Dharma seguia llençant menjar a l'illa?
- Quines eren "les regles" d'en Ben i en Widmore?
Són preguntes que no es poden deixar sense contestar... Després hi ha moltes altres preguntes que no són tan rellevants, que corresponen a moments determinats de la sèrie i estaria bé que expliquessin però que no fan que tot plegat deixi de tenir sentit si no són contestades. Més preguntes són aquelles curioses que ens hauria agradat saber, però que s'entèn que no puguin contestar per falta de temps o perquè realment no són importants per la trama, com per exemple Què va passar amb l'Annie? I finalment, preguntes de fets que van passar i que ara no tenen sentit, com Per què en Richard Malkien li diu a la Claire que és ella l'única persona que ha de criar el seu fill? o Per què en Walt li diu a en Locke que no ha d'obrir l'escotilla? Aquestes darreres contribuien a crear un misteri que després hem vist que no era res. Era fum.

En canvi, si que s'han dedicat, al llarg de la sisena temporada, a contestar preguntes que podien haver deixat perfectament que cadascú les responguès al seu parer. Per exemple, el fet que al pilot en Jack veiès el seu pare a la selva, era quelcom que podien deixar que l'espectador interpretès a la seva manera: "realment, en Jack estava molt cansat en aquell moment, i és possible que veiès alguna cosa que no hi era" o "era el fum negre" etc. Però de sobte et donen unes respostes que sembla que s'acabin de treure de la màniga, com què són els xiuxiuejos, deducció que de sobte fa en Hurley després de 6 temporades "Ah doncs sí, és això. Au!"

Lost ha estat una sèrie molt bona, al final s'ha espatllat i amb la manca de respostes ha espatllat també el què era abans perquè han fet que no es sostinguès en res. Però oblidem-ho. Oblidem els últims temps de Lost, sobretot l'última temporada, i quedem-nos amb tots els bons moments que ens ha donat, les emocions que ens ha fet sentir, els misteris que ens han intrigat i ens han fet rumiar, quedem-nos amb els personatges que vam anar coneixent i descobrint a poc a poc, i que hem vist lluitar i crèixer. Quedem-nos amb les primeres temporades. Perquè com vaig dir al post anterior, els bons moments que hem passat amb Lost no ens els treurà ningú.