Potser que torni a deixar les coses a terra.
dijous, 29 d’octubre del 2009
dimecres, 28 d’octubre del 2009
Harry Chapin - Cats in the cradle
"A child arrived just the other day,
He came to the world in the usual way
But there were planes to catch, and bills to pay
He learned to walk while I was away,
And he was talking before I knew and as he grew
he said, I'm gonna be like you, dad.
You know I'm gonna be like you.
And the cat's in the cradle and the silver spoon
Little boy blue and the man in the moon.
When you coming home, dad?
I don't know when,
But we'll get together then, son
You know we'll have a good time then.
Well my son turned ten just the other day
He said thanks for the ball, dad, come on let's play.
Can you teach me to throw?
I said, not today I got a lot to do.
He said, that's ok.
And then he walked away but his smile never dimmed
And he said, I'm gonna be like him, yeah.
You know I'm gonna be like him.
And the cat's in the cradle and the silver spoon,
Little boy blue and the man in the moon.
When you coming home, dad?
I don't know when son
But we'll get together then.
You know we'll have a good time then.
Well, he came from college just the other day,
So much like a man I just had to say,
Son, I'm proud of you. Can you sit for a while
He shook his head, and he said with a smile
What I'd really like, dad, is to borrow the car keys,
See you later. Can I have them please
And the cat's in the cradle and the silver spoon,
Little boy blue and the man in the moon.
When you coming home, son?
I don't know when,
But we'll get together then, dad.
You know we'll have a good time then.
Well I've long since retired my son's moved away.
I called him up just the other day.
I said, I'd like to see you if you don't mind.
He said, I'd love to, dad, if I could find the time.
You see my new job's a hassle, and the kid's got the flu,
But it's sure nice talking to you, dad.
It's been sure nice talking to you.
And as I hung up the phone, it occurred to me,
He'd grown up just like me.
My boy was just like me.
And the cat's in the cradle and the silver spoon,
Little boy blue and the man in the moon.
When you coming home, son,
I don't know when,
But we'll get together then, dad.
You know we'll have a good time then..."
_
La lletra d'aquesta cançó era originalment un poema que va escriure la dona d'en Harry Chapin, Sandy, ell després va compondre la música i va sortir al mercat el 1974. Altres cançons seves són Taxi o W*O*L*D.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Emmy per a en Michael Emerson
Finalment, el 20/09/09 en Michael Emerson va guanyar l'Emmy pel seu paper de Benjamin Linus a Lost. A la tercera va la vençuda! Aquest és el vídeo de l'entrega del premi:
Quina cara, eh? Més tard (i més relaxat) va dir que quan van anomenar el seu nom, no estava segur de si ho havia sentit bé, i no se si qualsevol actor es podria recuperar després de pujar erròneament a l'escenari a recollir un emmy que no és seu xD Després de les altres dues nominacions, havia decidit que aquest cop deixaria de desitjar emportar-se el premi, aviam si així hi havia més sort, i sembla que li ha funcionat. Enhorabona!
Recordem que en Terry O'Quinn també va guanyar l'emmy pel seu paper de John Locke l'any 2007, aquí el video...
Felicitats a tot l'equip Lost!
Pd: Si mirem la data de publicació, aquesta és una notícia una mica antiga, però en aquella època encara no escrivia al bloc, i com que dubto que algú llegeixi això (si és que algú ho llegeix) el dia de la seva publicació, tampoc canvia gaire la cosa...
Quina cara, eh? Més tard (i més relaxat) va dir que quan van anomenar el seu nom, no estava segur de si ho havia sentit bé, i no se si qualsevol actor es podria recuperar després de pujar erròneament a l'escenari a recollir un emmy que no és seu xD Després de les altres dues nominacions, havia decidit que aquest cop deixaria de desitjar emportar-se el premi, aviam si així hi havia més sort, i sembla que li ha funcionat. Enhorabona!
Recordem que en Terry O'Quinn també va guanyar l'emmy pel seu paper de John Locke l'any 2007, aquí el video...
Felicitats a tot l'equip Lost!
Pd: Si mirem la data de publicació, aquesta és una notícia una mica antiga, però en aquella època encara no escrivia al bloc, i com que dubto que algú llegeixi això (si és que algú ho llegeix) el dia de la seva publicació, tampoc canvia gaire la cosa...
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Prince mutilat
Si intenteu veure algun videoclip d'en Prince al youtube, és molt possible que us endugueu un petit ensurt quan començi a sonar la cançó. I és que tots els vídeos d'en Prince han estat modificats de manera que, mentre veiem les imatges correctes del videoclip, sona alguna altra cançó d'intèrpret desconegut, amb una veu ben diferent de la del cantant.
Realment, dubto que això li faci cap favor al Prince, al contrari... ell cantant animat/emocionat la seva lletra mentre sona una altra cosa que no hi té res a veure. A més si això ho fan perquè només puguis escoltar les seves cançons si compres el disc, no tenen els mateixos drets els que canten la cançó substituta (sigui quina sigui)? Ho deuen saber aquests darrers? Dubto que sigui una cosa feta expressament només per substituir la música original.
No sé si hi han altres casos així de músics al youtube, aquest és el que he trobat. Després vaig estar una estona mirant si trobava algun vídeo del Prince sense mutilar, però res... són ràpids, aquesta gent ò.ó
Realment, dubto que això li faci cap favor al Prince, al contrari... ell cantant animat/emocionat la seva lletra mentre sona una altra cosa que no hi té res a veure. A més si això ho fan perquè només puguis escoltar les seves cançons si compres el disc, no tenen els mateixos drets els que canten la cançó substituta (sigui quina sigui)? Ho deuen saber aquests darrers? Dubto que sigui una cosa feta expressament només per substituir la música original.
No sé si hi han altres casos així de músics al youtube, aquest és el que he trobat. Després vaig estar una estona mirant si trobava algun vídeo del Prince sense mutilar, però res... són ràpids, aquesta gent ò.ó
diumenge, 25 d’octubre del 2009
Teoria impossible de Lost
Abans de res, aquells que no hagin vist com a mínim fins a la meitat de la cinquena temporada de Lost, que no continuin llegint.
Aquesta és la teoria "Lost: No hi han viatges en el temps" i la vaig escriure a mitjans d'abril, abans del capítol "Dead is dead". A hores d'ara és una teoria pràcticament impossible i descartada (de fet ja al principi era difícil de la manera com estaven anant les coses a la sèrie) però igualment em fa gràcia tornar a escriure-la aquí, així que si voleu continuar llegint...
TEORIA: NO HI HAN VIATGES EN EL TEMPS
Punts previs importants:
a) L'illa té la capacitat de poder recrear i repetir qualsevol moment ja viscut en ella.
b) Nosaltres, com a telespectadors, hem vist flashbacks i flashforwards dels personatges (encara que els flashforwards no eren del futur, si no més aviat del present: la serie va començar a emetre's el 2004, quan cau l’Oceanic. Després de 3 temporades seguim al 2004, i al final de la 3ra hi ha un flashforward 3 anys endavant, això és el 2007, any en que estem veient la 3ra temporada).
c) Els losties, ara, estan sent testimonis del passat de l’illa mitjançant un flashback, com nosaltres. Però a més ells són “dins” d’aquest flashback.
Recordem l’episodi 4x11, Cabin Fever. En aquest episodi, en Locke es troba l’Horace a la selva. Està veient un moment del passat en el present: quan l’Horace tallava fusta per construir la cabanya d'en Jacob. A més aquest moment es va repetint, com una cinta espatllada. Estava en Locke viatjant en el passat en aquell moment? Ningú no va pensar això, nomès estava veient una cosa que ja havia succeit, en el present. I fins i tot podia interactuar amb l’Horace. La idea és que això és el que està passant ara, però amb una durada molt més gran.
Això explica per què la Danielle no recorda en Jin i per què en Desmond no recorda en Faraday: no hi ha res a recordar. Però parlem un moment d’en Desmond i en Faraday...
Encara que estiguis revivint en el present una cosa que ja va passar mitjançant un flashback, pots comunicar-te amb algú que no estigui al mateix lloc que tu sempre i quan aquesta persona sigui la teva constant.
Per això en Faraday pot parlar amb en Desmond en el capítol Because You Left. En Desmond en aquells moments es fora de l’illa, dormint al costat de la Penny. De sobte en Desmond es desperta amb “un nou record” com ell mateix diu. És nou perquè és ara que acaba de parlar amb en Faraday (es com si la seva consciència s’haguès traslladat momentàneament a l’illa).
Però això no és el primer cop que passa!
Això ja va passar en el 4x05, The Constant. En aquest episodi en Desmond reviu moments del seu passat (encara que ell sempre és al present, dins l’helicòpter o al vaixell de càrrega) i en el seu flashback aconsegueix parlar amb la Penny perquè aquesta li doni el seu número de telèfon. Pot fer-ho perquè la Penny és la seva constant. La Penny, al mateix temps, també es despertarà amb “un nou record”. Exactament igual que en Desmond amb en Faraday...
Aquesta teoria implica acceptar, entre d’altres, el següent:
- El record d’en Widmore, que diu que va conèixer en Locke fa 50 anys, també ha de ser “un nou record”.
- El fet que en Richard Alpert sigui a l’hospital el dia del naixement d’en Locke ha de tenir una altra explicació que encara no ens han donat (hi ha moltes coses que encara no sabem d’en Richard Alpert).
- Qualsevol cosa que passès en el passat (a Dharmaville, etc) va poder passar igualment encara que els Losties no hi fossin (l’Amy es va poder salvar d’alguna manera, algú va disparar en Ben, etc). La foto que en Christian ensenya a la Sun i en Lapidus es una recreació del Fum (com podria ser-ho en Christian mateix). Encara que els Losties canviin alguna cosa del passat en realitat només estan canviant la reproducció que viuen al present, i que en algun moment acabarà. Aleshores, qualsevol d’ells pot morir.
- Si ara mateix la Juliet, en Sawyer, etc. pujessin al submarí i sortíssin de l’illa, al sortir estarien al present (2007) perquè sortirien de la recreació feta per l’illa. (Però el darrer dimecres, en Faraday arriba amb el submarí i diu que ve d'Ann Arbor, tot i que no podem estar segurs de si això és realment cert, què feia a fora o quins són exactament els objectius d’en Faraday en aquests moments)
Està bé també recordar el que en Faraday li contesta a en Desmond quan aquest li pregunta que li ha passat al ratolí de laboratori: - Està viatjant en el temps? - No, és la seva consciència (...) no sé quan pot durar, hores, dies... anys.
Aquesta era la teoria, després la cinquena temporada va anar avançant i de la manera com va acabar no crec que tot això sigui sostenible. La teoria m'agradava perquè tot i les dificultats que plantejava li trobava més sentit que “viatges en el temps, gent del futur, canviar coses del passat, etc.” Ara només queda una temporada per veure el final de la història. Esperem que tingui un bon final...
Aquesta és la teoria "Lost: No hi han viatges en el temps" i la vaig escriure a mitjans d'abril, abans del capítol "Dead is dead". A hores d'ara és una teoria pràcticament impossible i descartada (de fet ja al principi era difícil de la manera com estaven anant les coses a la sèrie) però igualment em fa gràcia tornar a escriure-la aquí, així que si voleu continuar llegint...
TEORIA: NO HI HAN VIATGES EN EL TEMPS
Punts previs importants:
a) L'illa té la capacitat de poder recrear i repetir qualsevol moment ja viscut en ella.
b) Nosaltres, com a telespectadors, hem vist flashbacks i flashforwards dels personatges (encara que els flashforwards no eren del futur, si no més aviat del present: la serie va començar a emetre's el 2004, quan cau l’Oceanic. Després de 3 temporades seguim al 2004, i al final de la 3ra hi ha un flashforward 3 anys endavant, això és el 2007, any en que estem veient la 3ra temporada).
c) Els losties, ara, estan sent testimonis del passat de l’illa mitjançant un flashback, com nosaltres. Però a més ells són “dins” d’aquest flashback.
Recordem l’episodi 4x11, Cabin Fever. En aquest episodi, en Locke es troba l’Horace a la selva. Està veient un moment del passat en el present: quan l’Horace tallava fusta per construir la cabanya d'en Jacob. A més aquest moment es va repetint, com una cinta espatllada. Estava en Locke viatjant en el passat en aquell moment? Ningú no va pensar això, nomès estava veient una cosa que ja havia succeit, en el present. I fins i tot podia interactuar amb l’Horace. La idea és que això és el que està passant ara, però amb una durada molt més gran.
Això explica per què la Danielle no recorda en Jin i per què en Desmond no recorda en Faraday: no hi ha res a recordar. Però parlem un moment d’en Desmond i en Faraday...
Encara que estiguis revivint en el present una cosa que ja va passar mitjançant un flashback, pots comunicar-te amb algú que no estigui al mateix lloc que tu sempre i quan aquesta persona sigui la teva constant.
Per això en Faraday pot parlar amb en Desmond en el capítol Because You Left. En Desmond en aquells moments es fora de l’illa, dormint al costat de la Penny. De sobte en Desmond es desperta amb “un nou record” com ell mateix diu. És nou perquè és ara que acaba de parlar amb en Faraday (es com si la seva consciència s’haguès traslladat momentàneament a l’illa).
Però això no és el primer cop que passa!
Això ja va passar en el 4x05, The Constant. En aquest episodi en Desmond reviu moments del seu passat (encara que ell sempre és al present, dins l’helicòpter o al vaixell de càrrega) i en el seu flashback aconsegueix parlar amb la Penny perquè aquesta li doni el seu número de telèfon. Pot fer-ho perquè la Penny és la seva constant. La Penny, al mateix temps, també es despertarà amb “un nou record”. Exactament igual que en Desmond amb en Faraday...
Aquesta teoria implica acceptar, entre d’altres, el següent:
- El record d’en Widmore, que diu que va conèixer en Locke fa 50 anys, també ha de ser “un nou record”.
- El fet que en Richard Alpert sigui a l’hospital el dia del naixement d’en Locke ha de tenir una altra explicació que encara no ens han donat (hi ha moltes coses que encara no sabem d’en Richard Alpert).
- Qualsevol cosa que passès en el passat (a Dharmaville, etc) va poder passar igualment encara que els Losties no hi fossin (l’Amy es va poder salvar d’alguna manera, algú va disparar en Ben, etc). La foto que en Christian ensenya a la Sun i en Lapidus es una recreació del Fum (com podria ser-ho en Christian mateix). Encara que els Losties canviin alguna cosa del passat en realitat només estan canviant la reproducció que viuen al present, i que en algun moment acabarà. Aleshores, qualsevol d’ells pot morir.
- Si ara mateix la Juliet, en Sawyer, etc. pujessin al submarí i sortíssin de l’illa, al sortir estarien al present (2007) perquè sortirien de la recreació feta per l’illa. (Però el darrer dimecres, en Faraday arriba amb el submarí i diu que ve d'Ann Arbor, tot i que no podem estar segurs de si això és realment cert, què feia a fora o quins són exactament els objectius d’en Faraday en aquests moments)
Està bé també recordar el que en Faraday li contesta a en Desmond quan aquest li pregunta que li ha passat al ratolí de laboratori: - Està viatjant en el temps? - No, és la seva consciència (...) no sé quan pot durar, hores, dies... anys.
Aquesta era la teoria, després la cinquena temporada va anar avançant i de la manera com va acabar no crec que tot això sigui sostenible. La teoria m'agradava perquè tot i les dificultats que plantejava li trobava més sentit que “viatges en el temps, gent del futur, canviar coses del passat, etc.” Ara només queda una temporada per veure el final de la història. Esperem que tingui un bon final...
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Paisatges: Estany de Sant Maurici
Unes quantes fotografies fetes a l'estany de Sant Maurici, per mi un dels paisatges més macos que podem veure a Catalunya.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
