"El perill d'una sola història"

TED. Conferència de Chimamanda Adichie.

Lost. The End

A pesar de com ha anat tot, l'episodi final de Lost no m'ha desagradat tant, exceptuant els últims minuts que ho han convertit tot en quelcom religiòs. Eliminant això, el capítol no està tan malament, és un bon capítol o ho seria si tanquès una temporada, el problema es que és el final de Lost, l'última ocasió, i no ens han contestat res. Això ja es veia a venir de la manera que anava la sisena temporada, però potser no fins a aquests extrems. El capítol ens deixa una sensació de desengany, d'haver anat creant misteris sense pensar què serien, d'haver donat una importància a unes coses que ara són igual, però que han estat presents durant totes les temporades i sense les quals la sèrie no hauria estat el mateix, o directament, no hauria pogut ser. Quin sentit té ara portar una samarreta o unes xapes amb els números de Lost si aquests no volen dir res?

La veritat es que jo ja no esperava res del final i per això per una part m'ha sorprès positivament que, sense oblidar l'esmentat anteriorment, en quan als personatges el capítol ha recuperat una mica l'essència del que era abans. Hi han hagut moments emotius i de retrobament, i fins i tot alguns dels personatges que havien perdut una mica el nord o la seva manera de ser s'han recuperat una mica per acabar la sèrie. L'últim capítol ha aconseguit que tornès a patir pel futur i la sort d'aquests personatges que ens han acompanyat durant tant temps, una cosa que havia perdut durant la sisena temporada, en la què la mort d'alguns personatges, per més que m'estimava, ja no em deia res, potser per la incongruència de tot plegat o pel fet que a l'escena següent potser els tornaria a veure corrent per allà. I aquesta indiferència no la mereixien.

Però és el final, i preguntes importantíssimes han estat oblidades:

- Què són els números?
- Què és l'illa?
- De què se l'ha de protegir?
- Qui i quan va construir l'estàtua dels 4 dits?
- D'on surten la resta de referències egípcies?
- Quin era el potencial d'en Walt?
- Per què s'havia de prèmer el botó cada 108 minuts?
- Per què les dones no poden tenir fills a l'illa, i per què abans si es podia?
- Com és que la Dharma seguia llençant menjar a l'illa?
- Quines eren "les regles" d'en Ben i en Widmore?
Són preguntes que no es poden deixar sense contestar... Després hi ha moltes altres preguntes que no són tan rellevants, que corresponen a moments determinats de la sèrie i estaria bé que expliquessin però que no fan que tot plegat deixi de tenir sentit si no són contestades. Més preguntes són aquelles curioses que ens hauria agradat saber, però que s'entèn que no puguin contestar per falta de temps o perquè realment no són importants per la trama, com per exemple Què va passar amb l'Annie? I finalment, preguntes de fets que van passar i que ara no tenen sentit, com Per què en Richard Malkien li diu a la Claire que és ella l'única persona que ha de criar el seu fill? o Per què en Walt li diu a en Locke que no ha d'obrir l'escotilla? Aquestes darreres contribuien a crear un misteri que després hem vist que no era res. Era fum.

En canvi, si que s'han dedicat, al llarg de la sisena temporada, a contestar preguntes que podien haver deixat perfectament que cadascú les responguès al seu parer. Per exemple, el fet que al pilot en Jack veiès el seu pare a la selva, era quelcom que podien deixar que l'espectador interpretès a la seva manera: "realment, en Jack estava molt cansat en aquell moment, i és possible que veiès alguna cosa que no hi era" o "era el fum negre" etc. Però de sobte et donen unes respostes que sembla que s'acabin de treure de la màniga, com què són els xiuxiuejos, deducció que de sobte fa en Hurley després de 6 temporades "Ah doncs sí, és això. Au!"

Lost ha estat una sèrie molt bona, al final s'ha espatllat i amb la manca de respostes ha espatllat també el què era abans perquè han fet que no es sostinguès en res. Però oblidem-ho. Oblidem els últims temps de Lost, sobretot l'última temporada, i quedem-nos amb tots els bons moments que ens ha donat, les emocions que ens ha fet sentir, els misteris que ens han intrigat i ens han fet rumiar, quedem-nos amb els personatges que vam anar coneixent i descobrint a poc a poc, i que hem vist lluitar i crèixer. Quedem-nos amb les primeres temporades. Perquè com vaig dir al post anterior, els bons moments que hem passat amb Lost no ens els treurà ningú.

Ab Aeterno... s'ha acabat Lost

Sento molt dir això, però a mi no m'ha agradat gens l'últim episodi de Lost, Ab Aeterno, i la veritat es que em sorprèn llegir la majoria de les opinions sobre el capítol.

Estic d'acord en que el 6x09 podria ser un capítol increïble d'una sèrie increïble, però no de Lost. No se que té a veure el que estem veient ara amb Lost.

Tota l'essència de Lost, allò que conformava la sèrie, ja no té absolutament cap importància aquesta temporada. L'escotilla, el projecte Dharma, les propietats de l'illa, els experiments que hi van fer... tot això ho han convertit ara en palla, res important, la Dharma al final van ser només uns hippies que van venir i van marxar. La sèrie ja no va d'això. Sembla que hagin dit: "Deixem-ho. Ara una d'aquelles coses que ens feien esperar el següent episodi, que conformaven la sèrie, eix de diverses temporades, ja no és res, oblideu-ho". Ni tan sols els personatges protagonistes són ja protagonistes, i l'últim cèntric d'algun d'ells no ha aportat res al personatge, al contrari, l'han fet actuar d'una manera impròpia i a vegades il·lògica.

Joder, és que no se que dir. No es tracta, com alguns diuen, de que no responguin les preguntes satisfactòriament, ni d'esperar que es compleixin les teories que alguns s'hagin pogut fer. Tot això m'és absolutament igual, millor si no és el que ens esperem, que ens sorprenguin! Tampoc passa res si no poden respondre-ho tot. Es tracta de Lost en sí, de Lost, la sèrie!

Que ha passat amb tot el que la sostenia, el que la formava? Si mirem el pilot ara, no estem veient el mateix, tot això d'ara pot ser boníssim, però no se que estic mirant.

I ara ja no hi ha marxa enrere. Encara que soni com un tòpic horrible, "Lost" ja no és el que era, però amb això no vull dir que ara sigui pitjor ni millor, no sé si s'entèn... Tan de bo això fos una altra sèrie i la sisena temporada encara haguès d'arribar...


I de debò que em sap greu escriure això, Lost sempre m'agradarà, i fins ara encara havia pensat que les coses podien tornar a recol·locar-se una mica, però és clar que no. No obstant els bons moments que ens ha donat no ens els pot treure ningú.